Com amb la majoria de coses que estem fent des que vivim a Can Mateu, el galliner també està resultant una novetat molt divertida i interessant. Ara, ja ens n’hem adonat que no hi entenem un borrall de gallines, però mica en mica ens estem adonant de les seves necessitats. Són més llestes del que semblen.

El galliner està molt alt i ja hem provat de posar tres tipus d’escala perquè hi pugin però no ens en sortim. Ja porten dues setmanes a casa i cada nit he d’anar a agafar-les i ajudar-les a pujar. Ara, cap a les 20h ja m’esperen i ni tant sols em fan correr per atrapar-les. Però avui hem fet un invent i hem aconseguit que les de pota blava entrin soles! Ara ja tenim clar que l’estructura que els hem montat no els dona seguretat. Aviam si a la quarta va la vençuda!

Gallines Ponedores

A part d’això, s’han tranquilitzat molt i ja semblen adaptades. Ara només falta esperar que creixin una mica més i aviam si comencen a pondre.

Ara ja sabem que n’hi ha dues que son gallines Empordaneses, una classe de gallina típica de l’empordà que pon uns 160 ous rogencs a l’any d’uns 60 grams cada un, les nostres son de la varietat rosses, encara que ens agradarïa tenir-ne també un parell de blanques. Són del tipus semipesants, tenen les orelletes grogues i tenen tarsos grocs. La cresta és del tipus senzilla amb clavell.

Les gallines del Prat o de pota blava, de les quals només n’hi ha comtabilitzats uns 2000 exemplars, són més petites, tenen la cresta grossa i simple, potes de color blau piassarra, orelletes de clor blanc intens i ponen entre 150 i 160 ous grossos de color rosat l’any. Les nostres son de la varietat lleonada.