Així que avui hem posat part de la valla i hem aprofitat per reparar el tub d’aigua principal que baixa de les Basses cap als camps. Estava trencat per culpa d’una pluja de fa anys i ara ens ha tocat canviar-lo. No cal dir que hem quedat d’aigua fins les orelles. Som massa inexperts i no hi havia manera de posar la clau de pas sense esquitxar-nos sencers. L’aigua que brollava no estava precisament neta, de fet era més marró que transparent. Després de molts intents, molt teflon i massa aigua, hem aconseguit instal.lar la clau de pas.

I per si no haviem fet prou feina, hem començat a preparar el primer compost amb Llombrius de Califòrnia. El compost sempre ha d’estar ben humit, tenir molta palla i molta matèria orgànica en descomposició. Intentarem evitar els fems de cavall, tot i que més endavant hi tirarem fems de gallina i de cabra. Hem posat un plàstic negre per sota, hi hem tirat els residus orgànics, les llombrius, palla a sobre i ho hem tapat amb el mateix plàstic negre, un cop ho hem regat per humitejar-lo. Del compost de llombriu de califòrnia en diuen l’Or del Pagès, ja que és una feina molt artesanal que produeix molt benefici al camp i que és caríssim si es vol comprar.

Aquesta setmana serà dura, ja que tenim massa compromisos i poc temps per dedicar a la casa. Jo tinc força ganes de treballar el camp, però cal prioritzar lo essencial. D’altra banda, ara tenim un dilema força gran: després de passar el motocultor més de 3 hores gairebé no hem aconseguit netejar una part per a cultivar. En Joan, el propietari de la casa que viu a prop, ens ha proposat portar un tractor i donar-nos un cop de mà. Ara bé, llaurar la terra amb tractor no és el més adequat ja que desfà part de la fauna i la composició de la terra… Però hi ha tanta feina que és difícil no caure en la tentació, ni que sigui la primera vegada!

Bé, tanquem ja el blog, anem a sopar i a dormir…