A Can Mateu disposem d’un galliner i d’un estable per a una cabra, tos dos amb un terra cobert de palla. Cada dia llencem les restes orgàniques del nostre menjar al galliner i així proporcionem aliment als animals. Aquests, no només se’l mengen, sinó que en algun cas el trepitgen i en fan una primera descomposició. Quan ho netegem setmanalment, ho llencem tot a una pila protegida per plàstics on les llombrius fan una segona descomposició i ho barregem amb els excrements dels animals. En aquesta etapa, el temps és molt important, i podem arribar a esperar entre 6 i 9 mesos fins a tenir una bona matèria (és important girar la pila cada 2 mesos mínim i així airejar-la). Quan el compost està llest, ho destapem i ho deixem al aire lliure mentre l’hem d’usar. Allà pot seguir el procés o podem utilitzar-lo ja per al nostre hort.

Tipus d’excrements d’animals:

Els excrements de gallina són molt rics en nitrògen, però són tan forts (molta calç) que és recomanable mesclar-lo amb altres tipus d’excrements.

Els excrements de cabra són forts, molt rics en minerals i oligoelements i inclús nitrògen. Compte que sol portar puces!

Els excrements de vaca no és tan ric com el de cabra, però és ideal per terres humides i fredes. Són molt rics en aigua i s’ha d’airejar molt abans d’usar-lo a l’hort.

Els excrements de cavalls i rucs són bons tot i que es consideren una mica fluixos per l’alimentació d’aquests animals. És de fermentació ràpida, pel que resulta ideal per a fer germinar llavors i als hivernacles.

Els excrements de porc són molt desaconsellables, ja que causa la nitrificació dels acuífers com fan tots els abons químics. Abans es mesclava amb altres tipus d’excrements i amb el temps s’aconsegueix un compost prou acceptable.

Excrements de conill: són forts com per utilitzar-los massa frescos. S’han d’usar molt descompostos i posar una mica de cal per compensar l’acidesa que tenen.

Cal recordar que tots aquests tipus d’excrements comentats tenen aquestes propietats si provenen d’animals amb alimentació ecològica i sense utilitzar antibiòtics. Si els animals prenen antibòtics és recomenable no utilitzar els seus excrements com a mínim durant 2 mesos.

Així que avui hem posat part de la valla i hem aprofitat per reparar el tub d’aigua principal que baixa de les Basses cap als camps. Estava trencat per culpa d’una pluja de fa anys i ara ens ha tocat canviar-lo. No cal dir que hem quedat d’aigua fins les orelles. Som massa inexperts i no hi havia manera de posar la clau de pas sense esquitxar-nos sencers. L’aigua que brollava no estava precisament neta, de fet era més marró que transparent. Després de molts intents, molt teflon i massa aigua, hem aconseguit instal.lar la clau de pas.

I per si no haviem fet prou feina, hem començat a preparar el primer compost amb Llombrius de Califòrnia. El compost sempre ha d’estar ben humit, tenir molta palla i molta matèria orgànica en descomposició. Intentarem evitar els fems de cavall, tot i que més endavant hi tirarem fems de gallina i de cabra. Hem posat un plàstic negre per sota, hi hem tirat els residus orgànics, les llombrius, palla a sobre i ho hem tapat amb el mateix plàstic negre, un cop ho hem regat per humitejar-lo. Del compost de llombriu de califòrnia en diuen l’Or del Pagès, ja que és una feina molt artesanal que produeix molt benefici al camp i que és caríssim si es vol comprar.

Aquesta setmana serà dura, ja que tenim massa compromisos i poc temps per dedicar a la casa. Jo tinc força ganes de treballar el camp, però cal prioritzar lo essencial. D’altra banda, ara tenim un dilema força gran: després de passar el motocultor més de 3 hores gairebé no hem aconseguit netejar una part per a cultivar. En Joan, el propietari de la casa que viu a prop, ens ha proposat portar un tractor i donar-nos un cop de mà. Ara bé, llaurar la terra amb tractor no és el més adequat ja que desfà part de la fauna i la composició de la terra… Però hi ha tanta feina que és difícil no caure en la tentació, ni que sigui la primera vegada!

Bé, tanquem ja el blog, anem a sopar i a dormir…