Per això vam anar seguint les pendents del terreny del voltant de la bassa i a poc a poc hem anat fent reguerons per a dirigir l’aigua de la pluja. Amb pic, pala i pedra hem iniciat un projecte ambiciós i de màxim respecte amb el medi ambient. De pas vam netejar força sotabosc i n’hem fet piles de compostatge fred a veure si n’obtenim més beneficis. Però el millor de tot és que des de llavors les pluges han sigut gairebé diaries al Montseny, així que el nivell de l’aigua va pujant a poc a poc i aviat esperem que caiguin prou litres per tornar a reomplir-la.

Quan tornàvem vam veure que les dues basses de baix estaven molt més plenes que dies enrera i ja vam veure que alguna cosa no acabava de funcionar. Aleshores ens vam acostar a la de dalt (la canalitzada fins a l’hort) i el que ens vam trobar va ser molt desanimador…

La bassa estava sota mínims, de fet, el tub que porta l’aigua a l’hort ja està per sobre el nivell de l’aigua! I tot just comencem els dos mesos de calor i sequera. Algunes de les plantes aquàtiques ja tenen les arrels al descobert, es pot veure tot el fang de la part menys fonda de la bassa i la fauna (libèlules, granotes…) tenen molt poca zona per conviure.

La primera reacció va ser una gran tristesa i decepció i fins i tot vam pensar que amb aquelles condicions el nostre projecte no era possible (tots dos som bastant catastrofistes). Després vam anar a parlar amb el Joan (el propietari) i ens va dir que ja feia anys que sabien que l’assut (la petita presa que ajuda a recollir l’aigua) té una esquerda i perd aigua. Vam estar-ne parlant i hem arribat a l’acord que, aprofitant que està quedant buida, farem un treball de recuperació de la bassa i n’augmentarem la capacitat. Es buidarà, es netejarà i mirarem de fer-la més permeable, arreglar les esquerdes i així aprofitar les properes pluges.

Per cert, des que la bassa ha deixat de funcionar, aquí al Montseny ha plogut cada tarda, evitant la sequera de l’hort i fent baixar la temperatura ambiental, cosa que s’agraeix.