A Can Mateu disposem d’un galliner i d’un estable per a una cabra, tos dos amb un terra cobert de palla. Cada dia llencem les restes orgàniques del nostre menjar al galliner i així proporcionem aliment als animals. Aquests, no només se’l mengen, sinó que en algun cas el trepitgen i en fan una primera descomposició. Quan ho netegem setmanalment, ho llencem tot a una pila protegida per plàstics on les llombrius fan una segona descomposició i ho barregem amb els excrements dels animals. En aquesta etapa, el temps és molt important, i podem arribar a esperar entre 6 i 9 mesos fins a tenir una bona matèria (és important girar la pila cada 2 mesos mínim i així airejar-la). Quan el compost està llest, ho destapem i ho deixem al aire lliure mentre l’hem d’usar. Allà pot seguir el procés o podem utilitzar-lo ja per al nostre hort.

Tipus d’excrements d’animals:

Els excrements de gallina són molt rics en nitrògen, però són tan forts (molta calç) que és recomanable mesclar-lo amb altres tipus d’excrements.

Els excrements de cabra són forts, molt rics en minerals i oligoelements i inclús nitrògen. Compte que sol portar puces!

Els excrements de vaca no és tan ric com el de cabra, però és ideal per terres humides i fredes. Són molt rics en aigua i s’ha d’airejar molt abans d’usar-lo a l’hort.

Els excrements de cavalls i rucs són bons tot i que es consideren una mica fluixos per l’alimentació d’aquests animals. És de fermentació ràpida, pel que resulta ideal per a fer germinar llavors i als hivernacles.

Els excrements de porc són molt desaconsellables, ja que causa la nitrificació dels acuífers com fan tots els abons químics. Abans es mesclava amb altres tipus d’excrements i amb el temps s’aconsegueix un compost prou acceptable.

Excrements de conill: són forts com per utilitzar-los massa frescos. S’han d’usar molt descompostos i posar una mica de cal per compensar l’acidesa que tenen.

Cal recordar que tots aquests tipus d’excrements comentats tenen aquestes propietats si provenen d’animals amb alimentació ecològica i sense utilitzar antibiòtics. Si els animals prenen antibòtics és recomenable no utilitzar els seus excrements com a mínim durant 2 mesos.

Es poden plantar julivert, salvia, orenga, romaní, valeriana, melisa, poleo, menta i moltes d’altres que, en la seva situació dintre de l’espiral troben la seva orientació necessitats de sol i sombra i d’humitat.

L’espiral es forma amb un parterre en forma circular de 1,60 metres de diàmetre que, començant-se horitzontalment al terra, troba, en el centre, la seva altura màxima (d’entre 0,50 a 1 metre). Entre les parets del mateix, es realitza la plantació i així, la mateixa superfície ens permet més espai de plantació i des de qualsevol punt es pot accedir a totes les plantes sense haver de trepitjar la terra ni pujar-se a cap lateral.

A casa ja l’hem construït i ara només faltarà, mica en mica, anar-hi plantant les plantes, de moment, hi hem transplantat un romaní, una lavanda, poleo mento, alfàbrega, farigola i la planta del curri.

Com amb la majoria de coses que estem fent des que vivim a Can Mateu, el galliner també està resultant una novetat molt divertida i interessant. Ara, ja ens n’hem adonat que no hi entenem un borrall de gallines, però mica en mica ens estem adonant de les seves necessitats. Són més llestes del que semblen.

El galliner està molt alt i ja hem provat de posar tres tipus d’escala perquè hi pugin però no ens en sortim. Ja porten dues setmanes a casa i cada nit he d’anar a agafar-les i ajudar-les a pujar. Ara, cap a les 20h ja m’esperen i ni tant sols em fan correr per atrapar-les. Però avui hem fet un invent i hem aconseguit que les de pota blava entrin soles! Ara ja tenim clar que l’estructura que els hem montat no els dona seguretat. Aviam si a la quarta va la vençuda!

Gallines Ponedores

A part d’això, s’han tranquilitzat molt i ja semblen adaptades. Ara només falta esperar que creixin una mica més i aviam si comencen a pondre.

Ara ja sabem que n’hi ha dues que son gallines Empordaneses, una classe de gallina típica de l’empordà que pon uns 160 ous rogencs a l’any d’uns 60 grams cada un, les nostres son de la varietat rosses, encara que ens agradarïa tenir-ne també un parell de blanques. Són del tipus semipesants, tenen les orelletes grogues i tenen tarsos grocs. La cresta és del tipus senzilla amb clavell.

Les gallines del Prat o de pota blava, de les quals només n’hi ha comtabilitzats uns 2000 exemplars, són més petites, tenen la cresta grossa i simple, potes de color blau piassarra, orelletes de clor blanc intens i ponen entre 150 i 160 ous grossos de color rosat l’any. Les nostres son de la varietat lleonada.

Per això vam anar seguint les pendents del terreny del voltant de la bassa i a poc a poc hem anat fent reguerons per a dirigir l’aigua de la pluja. Amb pic, pala i pedra hem iniciat un projecte ambiciós i de màxim respecte amb el medi ambient. De pas vam netejar força sotabosc i n’hem fet piles de compostatge fred a veure si n’obtenim més beneficis. Però el millor de tot és que des de llavors les pluges han sigut gairebé diaries al Montseny, així que el nivell de l’aigua va pujant a poc a poc i aviat esperem que caiguin prou litres per tornar a reomplir-la.

Vivim en un planeta en crisis; sovint les persones se senten incapaces de donar el canvi. La Permacultura ofereix solucions positives als problemes mundials: utilitzant l’ecologia com a base per a estudiar, disenyar i realitzar sistemes perdurables, funcionals, sostenibles i integrats que substentin els assentaments humans i els ecosistemes naturals. La Permacultura cubreix la producció d’aliments, la vivenda, tecnologia, desenvolupament comunitari i sistemes legals i financers per tal de realitzar aquests objectius.

Bill Mollison

Us recomano aquest reportatge que va emetre TV2 i que podeu trobar a google video:

Kamal Meattle es un científico indio que participa en la asociación de conocimiento TED. Su ponencia trataba del estudio que han realizado para conseguir el mayor aire puro en espacios cerrados. Su aparición me interesó enormemente por la simplicidad de la solución al problema del CO2 que emitimos los humanos.

Simplificando el concepto, el grupo de científicos del estudio han buscado 3 especies de plantas de interior que tienen ciclos de conversión del CO2 a O2 correlativos, por lo que entre ellas se complementan y permiten que siempre haya aire puro en una estancia y contrarrestan completamente el CO2 que expulsamos los seres humanos. Son necesarias 1 planta de cada tipo por cada persona que habite/trabaje en esa casa para purificar el aire. Es además positivo que sean plantas fáciles de encontrar en el mercado y muy resistentes.

Las plantas en cuestión son:

1) Una Areca (Chrysalidocarpus lutescens). Quizá la más difícil de cuidar de las 3 porque requiere una humedad del 80%. Por ello es importante pulverizar sus hojas un par de veces a la semana y regarla con cierta frecuencia. Aquí podéis ver algunos consejos de su cuidado. En el ciclo estudiado, es la planta que convierte el CO2 en O2 durante el día.

2) Sansevieria o Lengua de Suegra (Sansevieria trifasciata). Con fama de indestructible, casi no necesita luz y agua y además siempre permanece vigorosa y combina muy bien con decoraciones modernas. Esta hermosa planta tiene la conversión de CO2 a O2 durante la noche y esto nos ayuda a seguir purificando el aire.

3) Por último tenemos el conocidísimo Potos (Epipremnum aureum). Atención: en el vídeo la llaman La Planta del Dinero, pero en realidad en España es otra especie la que se conoce como Planta del Dinero. Esta planta de fácil reproducción es la llamada “especialista”; pues se encarga de eliminar ciertos agentes “químicos” del aire para purificarlo.

Como vemos, es fácil conseguir purificar el aire de nuestro espacio, y con ello conseguiremos respirar aire más puro, eliminar algunas alergias, reducir el polvo, no tener que ventilar tanto la casa (con el ahorro de energía que representa) y además aprender a cuidar de las plantas. Así que si eres una persona que le gusta cuidarse, tienes que saber que el aire es de lo más importante que puedes cuidar.

Si queréis ver la conferencia en vídeo dura poco más de 4 minutos:

A Breda no hi ha massa problema amb els cirerers: la terra argilosa els afavoreix i la temperatura és força ideal. Tot i que és millor plantar-los cap al Març, ara ho hem fet per poder tenir cireres en un o dos anys. També vam aprofitar per plantar un arbre essencial en la permacultura i els remeis naturals, el llimoner.

El llimoner és un arbre que et permet tenir llimones fresques la major part de l’any i que requereix poca feina. Com a tots els cítrics, no li agrada massa el vent directe i la calor sofocant, pel que sempre el posarem resguardat del vent del nord, tot i que tampoc agraeix el compost excessivament. No està de més que un cop plantat el reguem ben regat fins que la terra quedi ben tova i és llavors quan li posem una mica de palla al seu voltant per tal de protegir l’humitat de la terra. Com totes les plantes, si el primer cop les reguem força, ens hem d’abstenir de fer-ho els propers dies per tal d’afavorir el creixement de les arrels cap al fons, sempre i quan tinguem una bona profunditat de terra. Evidentment si estem en una onada de calor, hem d’estar atents els propers dies un cop plantat i posar atenció a la possible caiguda de fulles i prendre les mesures que calgui.

Nosaltres l’hem posat al costat del futur galliner, de manera que està resguardat i també proper a la casa per tal de facilitar la recolecció del fruit en cas de necessitat (sempre és millor arrencar les llimones just quan les necessites que no pas emmagatzemar-les). La llimona és molt bona per a les infeccions de coll, angines i acompanya moltes infusions. Un arbre dóna suficient fruit per un parell de famílies, així que sempre que tingueu convidats sortiran amb un cistellet de llimones. Esperem els fruits abans d’un any…