Un dels mètodes preventius més eficients per aconseguir que no surtin tantes males herbes és posar palla en els nostres bancals entre les nostres plantes. Amb aquesta tècnica anomenada “Acolxat” fem que la llum solar no incedeixi directament en el sòl i que no permeti el creixement d’herbes no desitjades. A més, si utilitzem mètodes de reg gota a gota -evidentment els tubs estan sota la palla- aconseguim mantenir la terra humida durant més dies i d’aquesta manera estalviem aigua. Cal recordar que en terres amb poca profunditat de sòl (per exemple per estar sobre la roca mare d’una muntanya), l’acolxat és molt desaconsellable, ja que fa que l’aigua es quedi a la superfície i les plantes no tinguin arrels profundes sino molt superficials.

Tornant al tema de treure males herbes, la veritat és que a Can Mateu hem optat per un mètode molt pràctic: l’aixada circular “Heidi” d’Ecoprac. Aquesta eina robusta, de bons acabats i materials nobles, prioritza la posició de l’esquena recta del pagès i permet anar caminant mentre s’eliminen les males herbes. Realment l’estalvi de temps és enorme i fem d’una activitat farragosa quelcom distret i agraït. A més, els múltiples accesoris disponibles també permeten cavar, obrir i tapar solcs, estovar el terreny, afinar la terra, etc. Val la pena mirar-los i demanar aquells que ens puguin facilitar la feina. En fi, que és una eina imprescindible en tot hort ecològic!

A Can Mateu disposem d’un galliner i d’un estable per a una cabra, tos dos amb un terra cobert de palla. Cada dia llencem les restes orgàniques del nostre menjar al galliner i així proporcionem aliment als animals. Aquests, no només se’l mengen, sinó que en algun cas el trepitgen i en fan una primera descomposició. Quan ho netegem setmanalment, ho llencem tot a una pila protegida per plàstics on les llombrius fan una segona descomposició i ho barregem amb els excrements dels animals. En aquesta etapa, el temps és molt important, i podem arribar a esperar entre 6 i 9 mesos fins a tenir una bona matèria (és important girar la pila cada 2 mesos mínim i així airejar-la). Quan el compost està llest, ho destapem i ho deixem al aire lliure mentre l’hem d’usar. Allà pot seguir el procés o podem utilitzar-lo ja per al nostre hort.

Tipus d’excrements d’animals:

Els excrements de gallina són molt rics en nitrògen, però són tan forts (molta calç) que és recomanable mesclar-lo amb altres tipus d’excrements.

Els excrements de cabra són forts, molt rics en minerals i oligoelements i inclús nitrògen. Compte que sol portar puces!

Els excrements de vaca no és tan ric com el de cabra, però és ideal per terres humides i fredes. Són molt rics en aigua i s’ha d’airejar molt abans d’usar-lo a l’hort.

Els excrements de cavalls i rucs són bons tot i que es consideren una mica fluixos per l’alimentació d’aquests animals. És de fermentació ràpida, pel que resulta ideal per a fer germinar llavors i als hivernacles.

Els excrements de porc són molt desaconsellables, ja que causa la nitrificació dels acuífers com fan tots els abons químics. Abans es mesclava amb altres tipus d’excrements i amb el temps s’aconsegueix un compost prou acceptable.

Excrements de conill: són forts com per utilitzar-los massa frescos. S’han d’usar molt descompostos i posar una mica de cal per compensar l’acidesa que tenen.

Cal recordar que tots aquests tipus d’excrements comentats tenen aquestes propietats si provenen d’animals amb alimentació ecològica i sense utilitzar antibiòtics. Si els animals prenen antibòtics és recomenable no utilitzar els seus excrements com a mínim durant 2 mesos.

A Breda no hi ha massa problema amb els cirerers: la terra argilosa els afavoreix i la temperatura és força ideal. Tot i que és millor plantar-los cap al Març, ara ho hem fet per poder tenir cireres en un o dos anys. També vam aprofitar per plantar un arbre essencial en la permacultura i els remeis naturals, el llimoner.

El llimoner és un arbre que et permet tenir llimones fresques la major part de l’any i que requereix poca feina. Com a tots els cítrics, no li agrada massa el vent directe i la calor sofocant, pel que sempre el posarem resguardat del vent del nord, tot i que tampoc agraeix el compost excessivament. No està de més que un cop plantat el reguem ben regat fins que la terra quedi ben tova i és llavors quan li posem una mica de palla al seu voltant per tal de protegir l’humitat de la terra. Com totes les plantes, si el primer cop les reguem força, ens hem d’abstenir de fer-ho els propers dies per tal d’afavorir el creixement de les arrels cap al fons, sempre i quan tinguem una bona profunditat de terra. Evidentment si estem en una onada de calor, hem d’estar atents els propers dies un cop plantat i posar atenció a la possible caiguda de fulles i prendre les mesures que calgui.

Nosaltres l’hem posat al costat del futur galliner, de manera que està resguardat i també proper a la casa per tal de facilitar la recolecció del fruit en cas de necessitat (sempre és millor arrencar les llimones just quan les necessites que no pas emmagatzemar-les). La llimona és molt bona per a les infeccions de coll, angines i acompanya moltes infusions. Un arbre dóna suficient fruit per un parell de famílies, així que sempre que tingueu convidats sortiran amb un cistellet de llimones. Esperem els fruits abans d’un any…

L’associació de cultius és un dels temes més interessants de l’agricultura ecològica. En el cas del Porro, el seu principal paràsit és la Mosca del Porro que apareix en èpoques de màxima calor. Però hi ha una solució preventiva: la pastanaga. Quan plantem pastanaga entre el porro aconseguim que aquest paràsit no aparegui i adicionalment el Porro protegeix la Pastanaga del seu propi depredador: la Mosca de la Pastanaga. Una simbiosi perfecte, ¡eh!