Com amb la majoria de coses que estem fent des que vivim a Can Mateu, el galliner també està resultant una novetat molt divertida i interessant. Ara, ja ens n’hem adonat que no hi entenem un borrall de gallines, però mica en mica ens estem adonant de les seves necessitats. Són més llestes del que semblen.

El galliner està molt alt i ja hem provat de posar tres tipus d’escala perquè hi pugin però no ens en sortim. Ja porten dues setmanes a casa i cada nit he d’anar a agafar-les i ajudar-les a pujar. Ara, cap a les 20h ja m’esperen i ni tant sols em fan correr per atrapar-les. Però avui hem fet un invent i hem aconseguit que les de pota blava entrin soles! Ara ja tenim clar que l’estructura que els hem montat no els dona seguretat. Aviam si a la quarta va la vençuda!

Gallines Ponedores

A part d’això, s’han tranquilitzat molt i ja semblen adaptades. Ara només falta esperar que creixin una mica més i aviam si comencen a pondre.

Ara ja sabem que n’hi ha dues que son gallines Empordaneses, una classe de gallina típica de l’empordà que pon uns 160 ous rogencs a l’any d’uns 60 grams cada un, les nostres son de la varietat rosses, encara que ens agradarïa tenir-ne també un parell de blanques. Són del tipus semipesants, tenen les orelletes grogues i tenen tarsos grocs. La cresta és del tipus senzilla amb clavell.

Les gallines del Prat o de pota blava, de les quals només n’hi ha comtabilitzats uns 2000 exemplars, són més petites, tenen la cresta grossa i simple, potes de color blau piassarra, orelletes de clor blanc intens i ponen entre 150 i 160 ous grossos de color rosat l’any. Les nostres son de la varietat lleonada.

Per cert, estem preparant un cap de setmana al Montseny per a 4 famílies per a mitjans de Setembre amb un programa ben complet: hort ecològic, reflexoterapia, cuina vegetariana, excursions al montseny, plantes remeieres…. Aviat en tindreu més detalls per si voleu apuntar-vos.

Aquest matí, amb l’ajuda d’uns quants amics i amigues (quina sort!) traslladarem a Can Mateu tots els mobles, la nevera, la rentadora i quasi tot el que ens queda per portar.

Durant la setmana hem acabat de pintar el lavabo i ja hem fet uns quants viatges amb un munt de coses. És una mica desesparant veure quina quantitat de coses es poden arribar a acumular amb poc temps: roba, sabates, joguines, llibres, cd’s, apunts…

Així que aquesta setmana tant el Sergi com jo hem hagut de fer una gran feina de “desapego” perquè vam decidir que no podiem tornar a traslladar-ho tot i menys les coses que no fem servir. No té cap sentit el tenir per tenir, aquesta necessitat d’acumular material per intentar omplir buits que ara ja sabem que s’omplen així. però precisament per això no és fàcil llençar coses que has anat guardant per alguna raó, encara que no fos gaire sòlida, decidir que hi ha llibres que no tornaràs a llegir i que és més lògic que tingui algú altre, roba que no t’has posat des de fa anys i que segur que s’estaria utilitzant, papers i paperets que un dia vas pensar que era interessant guardar etc.

Així que hem triat roba, llibres, música, pel·lícules i joguines per donar i creieu-me que n’hem fet una bona pila! I ara, després que la gent propera hi faci una ullada, haurem de decidir a on donar-ho. Els llibres, la música i les pel·lícules a la biblioteca de Breda, la roba i les joguines a mercats d’intercanvi… s’accepten propostes!

La setmana passada va venir a fer-nos un estudi de Geo Qi de la casa en José Manuel Chica Casasolà, director del Taller de l’Habitat, Diplomat en Medicina Tradicional China, Especialista en Feng Shui i creador del sistema terapèutic Geo-Qi: Acupuntura de la Tierra. Va ser molt interessant i ens va donar indicacions, a través de la disciplina oriental del Feng Shui, per fer que la casa, l’entorn i el nostre projecte estiguéssin en armonia amb la energía ambiental.

Així doncs ens vam posar mans a l’obra i hem pintat l’entrada i una sala de baix, la campana de la llar de foc, el lavabo de dalt i el més difícil, una habitació de les de dalt que estava pintada de color grana i es veu que treia molta energia. Encara hi hem de fer una segona capa i acabar de pintar el bany de dalt però això ja va agafant forma i sembla que està més aprop el dia en que ens poguem traslladar allà a dormir.

A veure si el fuster que ha de posar la finestra i la porta del bany s’espavila i comencem a portar tot el que fa falta allà, que estem gastant moltes forces passant el dia treballant allà però havent de venir a dormir encara aqui.

Quan tornàvem vam veure que les dues basses de baix estaven molt més plenes que dies enrera i ja vam veure que alguna cosa no acabava de funcionar. Aleshores ens vam acostar a la de dalt (la canalitzada fins a l’hort) i el que ens vam trobar va ser molt desanimador…

La bassa estava sota mínims, de fet, el tub que porta l’aigua a l’hort ja està per sobre el nivell de l’aigua! I tot just comencem els dos mesos de calor i sequera. Algunes de les plantes aquàtiques ja tenen les arrels al descobert, es pot veure tot el fang de la part menys fonda de la bassa i la fauna (libèlules, granotes…) tenen molt poca zona per conviure.

La primera reacció va ser una gran tristesa i decepció i fins i tot vam pensar que amb aquelles condicions el nostre projecte no era possible (tots dos som bastant catastrofistes). Després vam anar a parlar amb el Joan (el propietari) i ens va dir que ja feia anys que sabien que l’assut (la petita presa que ajuda a recollir l’aigua) té una esquerda i perd aigua. Vam estar-ne parlant i hem arribat a l’acord que, aprofitant que està quedant buida, farem un treball de recuperació de la bassa i n’augmentarem la capacitat. Es buidarà, es netejarà i mirarem de fer-la més permeable, arreglar les esquerdes i així aprofitar les properes pluges.

Per cert, des que la bassa ha deixat de funcionar, aquí al Montseny ha plogut cada tarda, evitant la sequera de l’hort i fent baixar la temperatura ambiental, cosa que s’agraeix.

Al Juny hem tingut la calor del Juliol, i al Juliol de l’Agost. Sens dubte el canvi climàtic fa que cada any sigui una incògnita. Sense anar més lluny, la sequera de l’any passat ha estat solventada amb uns pocs mesos de pluja abundant aquest any. Inclús a Can Mateu tenim un torrent sec que no hi baixa aigua (de moment!) i que fa anys que no hi baixa segons el propietari, però aquest any gairebé s’ha desbordat del cabal que portava.

Podeu trobar més informació tècnica sobre l’inici de l’estiu en aquest enllaç.

Junts estem aprenent que les coses no passen perquè si, no existeixen les casualitats i així ens permetem aprendre i agraïr tot el que ens passa. Ens vam trobar en un moment ben negre a la vida dels dos i fent un bon treball vam poder atravessar-lo  i gràcies a això estem junts i tenim un nen preciós, en Nael, que ens està fent viure el dia a dia, inevitablement en l’aqui i ara.

Hem viscut un embaràs conscient, respectant el meu cos i les necessitats de tots tres, un part inicialment pensat per ser natural, a migjorn, una criança respectuosa amb el desenvolupament del Nael i un dia a dia de parella en el qual procurem ser conscients (no sempre possible) del que ens passa, en parlem i anem creixent junts.

I així ens hem plantejat com volem viure i ens hem adonat que la manera en com havíem viscut fins ara no corresponia amb la nostra nova forma de sentir. Volem confiar en la vida i tendir a ser cada vegada menys individualistes i així posar distància a aquesta, la nostra societat, que ens ensenya capitalisme i patriarcat (competitivitat, egoïsme, desconexió, necessitats…), allunyant-nos de l’essència. Per això estem posant totes les nostres forçes i confiança en aquest projecte que, després de poc temps de la seva concepció, tot just comença a gestar-se a Can Mateu.

Així que avui hem posat part de la valla i hem aprofitat per reparar el tub d’aigua principal que baixa de les Basses cap als camps. Estava trencat per culpa d’una pluja de fa anys i ara ens ha tocat canviar-lo. No cal dir que hem quedat d’aigua fins les orelles. Som massa inexperts i no hi havia manera de posar la clau de pas sense esquitxar-nos sencers. L’aigua que brollava no estava precisament neta, de fet era més marró que transparent. Després de molts intents, molt teflon i massa aigua, hem aconseguit instal.lar la clau de pas.

I per si no haviem fet prou feina, hem començat a preparar el primer compost amb Llombrius de Califòrnia. El compost sempre ha d’estar ben humit, tenir molta palla i molta matèria orgànica en descomposició. Intentarem evitar els fems de cavall, tot i que més endavant hi tirarem fems de gallina i de cabra. Hem posat un plàstic negre per sota, hi hem tirat els residus orgànics, les llombrius, palla a sobre i ho hem tapat amb el mateix plàstic negre, un cop ho hem regat per humitejar-lo. Del compost de llombriu de califòrnia en diuen l’Or del Pagès, ja que és una feina molt artesanal que produeix molt benefici al camp i que és caríssim si es vol comprar.

Aquesta setmana serà dura, ja que tenim massa compromisos i poc temps per dedicar a la casa. Jo tinc força ganes de treballar el camp, però cal prioritzar lo essencial. D’altra banda, ara tenim un dilema força gran: després de passar el motocultor més de 3 hores gairebé no hem aconseguit netejar una part per a cultivar. En Joan, el propietari de la casa que viu a prop, ens ha proposat portar un tractor i donar-nos un cop de mà. Ara bé, llaurar la terra amb tractor no és el més adequat ja que desfà part de la fauna i la composició de la terra… Però hi ha tanta feina que és difícil no caure en la tentació, ni que sigui la primera vegada!

Bé, tanquem ja el blog, anem a sopar i a dormir…